NAN és un procés d'investigació enfocat a la creació d'"identitats emocionals". Fontanet vol crear personatges a partir d'informació emocional no racional, partint com a elements en escena: el cos, la veu, el moviment i la freqüència sonora. Té com a centre d'interès l'estudi de l'escolta, circumstancial o deliberada. És la transformació de l'individu al llarg d'una trajectòria partint d'impulsos i impactes sonors com si es tractessin d'emocions. La metodologia de treball en aquest període qüestiona els conceptes de continuïtat, transformació i l'element discursiu de la trajectòria en moviment. Així com la percepció tridimensional temporal, entre el moment present, passat i futur immediat.

Aquest darrer punt es pot relacionar de forma directa amb la línia temporal que presenta l'estructura del pensament humà. Generalment creiem que som el que pensem o el que sentim, però es tracta d'un producte de la ment subjectiva que s'identifica amb els seus continguts. Això vol dir que el jo-subjectiu és una manera de consciència, una part d'aquesta, que s'aferra al miratge de solidesa dels fenòmens del pensament i l'emoció, sent incapaç de transitar-los,mitjançant l'observació conscient, com a fenòmens impermanents. Res en el món material roman, tot esdevé, tot canvia

La identificació és un fenomen d'un jo humà que tem la impermanència, l'espontaneïtat del present. Per això viatja al passat i al futur perquè allí, en la fantasia, pot tenir la sensació de control, malgrat que sigui contraproduent i generi un soma, un cos, hiperaccelerat,on gairebé es fa impossible respirar, ni estar amb el que hi ha en el moment present: el teucos, les teves sensacions, les teves emocions, etc. Fontanet explora doncs, de forma conscient o inconscient, aquestes qüestions, materialitzant el viatge en la línia temporal de la nostra ment a través del cos i el moviment, fent-los carn, com també ens ho permet la meditació.

THEORIA. Conocimiento Encarnado: Beatriz Regueira, María González en colaboración con Dasha Lavrennikov

PERFORMANCE DEVENIR MASCARILLA, AIRE, GUANTE, AGUA, MONO, TIERRA, MUSEO, LUZ...

LA CAPELLA
(5 junio 2021)

La performance Esdevenir mascareta, aire, guant, mono, terra, museu, llum … que tindrá lloc el 5 de Juny de 2021 a la capella s’adecua de forma molt acurada a la mirada que proposem en aquest blog, per la temática i, especificamnet, pel context pandemic actual.

Pren la forma d’una meditació guiada que te lloc a l’espai expositiu. Ens proposa reflexionar sobre els efectes de la implementació de les mesures sanitaries en el context covid que vivim, en els nostres cossos i en el nostre sentir, tant a nivell individual com col.lectiu.

A través de la incorporació dels “equips de protecció”, guants, mascaretes etc., com a “objectes relacionals”, es preten activar una “privació sensorial” fent-nos més conscients dels límits, de la respiració, del contacte, del perill, etcètera, ajudant-nos a repensar la relació amb l’entorn en la actualitat.

Aquest tipus de "performance experiencial" es basa en l'efecte de la vivència dels i les experimentadorxs, una experiència "interna" que, però, pot arribar a generar una sensació de "cos col·lectiu" a través del que la crítica i curadora Suely Rolnik va anomenar el "cos vibràtil", una sensació de dissolució del jo, dels límits del cos individual, i també de les fronteres entre vida i "no vida". El cos i el tacte són “essencials".

Theoria és un col·lectiu que treballa des del coneixement encarnat i la presència, amb la intenció de fer present les nostres arrels com a cossos sensibles, mitjançant el moviment, el so i la meditació, des d'una perspectiva que reivindica el plaer i el co-cura. Está format per María González, psicóloga, Beatriz Regueira Pons, investigadora artística, i Daphne Xanthopoulou, música i musicoterapeuta.

ANNA FONTANET

PROYECTO N.A.N
(NOW ASK NOTHING /
NOTHING ASK NOW)
La Faktoria -Centre coreográfico-, La Caldera -Fábrica de Creación-
(2020)

A l'inspirar prenem l'aire,
A l'expirar, tornem l'aire que ens és donat
A l'expirar soltem, deixem anar, ens desapeguem ...
a l'inspirar prenem l'aire,
a l'expirar, tornem l'aire que ens és donat

A poc a poc focalitza la teva atenció en la respiració
En com l'aire entra i com l'aire surt
Suaument reposa les teves mans al ventre
Pren consciència, dels moviments que produeix la teva respiració
Et recorden que estàs viva
que palpites
que sents
Gaudeix de la sensació de la vida a cadascuna de les teves cèl·lules

Dels teus teixits
Dels teus òrgans
Batec a batec
Segon a segon
Moment a moment

Estas present
En el futur no es pot respirar,
En el passat no es pot respirar

"Ser conscients del nostre cos és sentir la nostra presència com a carn del món amb el món des de la qual poder-nos reaprehendre com a matèries co-implicades i intra-depenents. La meditació, com medium, ens aferra a l'estant obert del cos inconscient, on les fibres de la cabana Efecte Vora i tu, en algun moment del cercle temporal, vau ser molècules de la llengua de Spinoza i ara, ho esteu sentint."

"Entenem la meditació com un mitjà que, a través de la seva narrativa, té com a objectiu oferir una experiència corpòria, i per tant material."

Cos conscient

"Voy a contar hasta tres,
y si en ese momento no hemos parado
nada nos va a detener.
1,2…
Me manifiesto en cada impulso,
con cada uno de los vértices de la (in)consciencia
con cada grado centígrado de mi piel
1,2…
Traduzco lo invisible
lo impalpable
El pensamiento en movimiento
mañana es ahora
y hoy es nuestro.
Y si en ese momento no hemos parado
nada nos va a detener.
1,2…"

(Anna Fontanet. 2020)